Description
Un assaig suggerent sobre les maneres de crear i consumir cultura en l’actualitat, i la seva relació amb la necessitat de viure en un present perpetu.
Què tenen en comú els universos cinemàtics sempre en expansió, l’emmagatzematge al núvol i la clonació de veu? Que formen part del negoci de la «persemprització»: el procés de rejovenir coses que han envellit o desaparegut perquè puguin continuar vives en el present. L’obligació, imposada pel capital, de viure en un ara permanent. «Persempritzar» alguna cosa és reanimar-la, embolcallar-la i protegir-la del temps i dels elements, amb la finalitat d’erradicar la nostàlgia que acompanya la pèrdua. És un bastió contra la inestabilitat, però no és una iniciativa infal·lible. El que es promet que durarà per sempre sovint no persisteix, i el que es llença de vegades pot perdurar, de manera preocupant, per sempre.
Reviews
There are no reviews yet.